EVOLUCIÓ
Les meves primeres produccions es van fer amb mitjans que ara ja podem considerar fin i tot primitius: els audiovisuals amb diapositives que se sincronitzaven amb un lector de cassette o de cinta, vídeo en format u-matic amb una pèrdua per generació dramàtica, enregistrament de so analògic amb soroll de fons… Sistemes que feien molt complicada cada tasca ja que la lluita principal era amb la limitació tecnològica.
Amb la digitalització, se sobrepassa la capacitat de l’individu per dominar tots els àmbits de la producció d’imatges i so, llavors la lluita contra la limitació esdevé una absorció frenètica de l’allau tecnològic. Ens acabem adonant que haurem de fer l’esforç de conèixer aquesta tecnologia per poder-la aplicar, però aquest coneixement només ens permetrà utilitzar personalment una petita, i moltes vegades insuficient, part de l’aplicatiu estudiat. Tot aquest procés d’aprenentatge haurà de servir almenys per dialogar amb els diferents especialistes que avui es dediquen a les diverses variants digitals del media.
Per altra banda els canals de distribució també han evolucionat amb la mateixa intensitat, i aquell documental que s’emetia per un canal únic de televisió, ara es perd en un mar de suports: Internet, IPTV, TDT, telefonia… I novament ens cal aprofundir en aquests canals per tal de veure quina és la manera més adequada de produir continguts que s’hi adaptin bé.
Entre la primitiva direcció cinematogràfica i la realització actual de vídeo digital hi ha una escletxa tecnològica que defineix un ofici en transformació permanent, almenys fins que s’estabilitzi aquesta tecnologia emergent que ara resulta desbordant.